Justicia ambiental i econòmica

El Parlament Europeu obre les portes al Tractat de les elits econòmiques

Després que la votació es suspengués el mes passat per temor a una resolució parlamentària que xoqués amb els interessos de la Comissió Europea, finalment, el 8 de juliol, la gran coalició formada pels partits popular i socialista europeu ha donat llum verda a les negociacions del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió entre Estat Units i la Unió Europea (TTIP), així com a la inclusió del controvertit mecanisme de resolució de controvèrsies entre inversors i estats, ISDS.

L’informe i les esmenes votades per la majoria del Parlament Europeu són una mostra de la retòrica de les institucions europees. El Parlament recolza les negociacions i la signatura del TTIP, amb la inclusió de línies vermelles relatives als drets laborals, les normatives ambientals i la protecció de les persones consumidores i, no obstant això aquests límits es queden en el discurs, mentre que les decisions del Parlament no tenen un paper vinculant en les negociacions. D’altra banda, tampoc s’estableixen mecanismes que garanteixin la protecció d’aquests drets.

Una vegada més el Parlament no escolta a la majoria de ciutadans i ciutadanes que han dit no al TTIP i al ISDS. En la votació, a través d’una “esmena de compromís” presentada pel grup social demòcrata europeu (S&D), s’ha permès la incorporació del mecanisme de resolució de controvèrsies entre inversor i Estat (ISDS).

L’esmena només maquilla aspectes formals del mecanisme d’arbitratge, no obstant això aposta pels tribunals supranacionals que confereixen privilegis als inversors i a grans transnacionals estrangeres enfront de les polítiques democràtiques de cada estat. Les mesures de protecció ambiental, laboral i de consum que concerneixen als governs dels estats membre es veuran dràsticament afectades, i amb elles els drets de tota la ciutadania europea. El ISDS ha estat l’element més debatut des de l’inici de les negociacions del TTIP. Malgrat les reticències per part una gran part de partits, finalment el grup socialdemòcrata europeu, no sense divisions internes, s’ha doblegat a la seva inclusió.

El Parlament Europeu ha omès la veu d’altres grups polítics, i especialment la veu de la ciutadania. Més de 470 organitzacions de tota Europa (280 de l’Estat espanyol) van sol·licitar el vot negatiu a l’Informe i les esmenes que incloïen el ISDS, a més de recollir més de 2,3 milions de signatures en tot el continent per aconseguir la paralització de les negociacions del TTIP.

Amb qui s'ha trobat la Comissió Europea en les seves 597 reunions sobre  el TTIP a porta tancada

És rellevant saber que només una de cada nou reunions a porta tancada de la Comissió es dóna amb entitats mentre que la resta es celebren amb corporacions i grans lobbies de pressió. Els diferents sectors de la indústria estan multiplicant el seus interessos en aquesta fase de deliberació, tal com pot observar-se en les infografies elaborades per Observatori de les Corporacions Europees.

Malsmtrön, que com la resta de la nova Comissió, es va incorporar el passat mes de novembre, ja ha estat durament criticada per l’opacitat d’aquestes reunions i els escassos esforços de Brussel·les de fer més accessibles aquests documents.

Els propis europarlamentaris tenen només accés parcial als texts, durant dues hores prèvia cita, dins una sala de lectura en la que no poden entrar telèfons mòbils ni altres dispositius electrònics, per consultar uns documents escrits en anglès sobre el què no poden fer declaracions, exposant-se a sancions administratives o a veure’s implicats en procediments penals en cas d’incomplir aquesta norma.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on Pinterest